dijous, 11 de març de 2010

Per una Culura Popular

MANIFEST PER UNA CULTURA POPULAR

LA CAPITALITAT DE LA CULTURA

Badalona: una oportunitat perduda?

lang="CA">

Badalona es disposa a celebrar l’any de la cultura a la ciutat i se'ns presenta una proposta, més o menys desenvolupada: els famosos Quatre Eixos, (Història i Patrimoni, Cultura Tradicional i Popular, Arts i Creació, Literatura i Pensament). Aquesta és una aposta iniciada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament que no ha estat ni modificada, ni ampliada, ni matisada… tot i la suposada participació d’entitats i persones de la ciutat.

Un any de la Capitalitat de la Cultura que no ve avalat per cap institució, sinó mitjançant una empresa privada[1], amb una proposta que és un calc de les anteriors capitalitats -Banyoles, Esparreguera, Amposta, Lleida, Perpinyà, Figueres- adaptada, diuen a Badalona. Però... Quants diners ens costarà? Com incidirà sobre el pressupost de l’any vinent?

Una consideració inicial: per primera vegada la capitalitat es dóna a una ciutat metropolitana, i no creiem que la proposta programàtica reculli aquest fet. Si haguéssim de fer una valoració de les activitats i actes previstos, diríem conseqüentment que no sobra res, però que hi manquen tot un seguit d’aspectes, sobre els quals els sotasignats creiem que haurien d'estar recollits, com ara:

· Observar en tota la seva magnitud la cultura de la Badalona metropolitana.

· Fer aflorar i organitzar tota la creativitat de la ciutat.

· Promoure la cohesió de tot els agents culturals de la ciutat.

· Fer una anàlisi de la realitat dels equipaments de la ciutat i una proposta a llarg termini que inclogui un pla d’equipaments.

· Organitzar i impulsar la coordinació de totes les activitats culturals que es fan actualment, amb perspectives de futur.

· Començar a impulsar Badalona com a centre permanent de creació i producció cultural.

· Crear un Consell de ciutat en el que es trobes representats tots els estaments ciutadans que produeixen cultura.

En definitiva pensem que calia ser valents i fer propostes, anàlisis i reflexions audaces, creant complicitats i espais comuns nous entre cultura i ciutadania. Però perquè tot això existís, calia elevar la cultura a un nou dret universal amb la garantia de poder accedir al coneixement mitjançant la participació, però també poder accedir en la presa de decisions, ampliant d’aquesta manera, el concepte de cultura. Entenent-lo doncs com a estil de vida, i per tant estenent-la a tots els estaments vivencials i de coneixement de la ciutadania, apel·lant als valors solidaris i ecològics de la vida a la ciutat, de la cultura en la vida quotidiana de la gent. Perquè la cultura dels pobles és viva i dinàmica i es transforma diàriament, i per tant necessitem espais per a la nostra cultura d’arrels, però també ens cal potenciar a fons la nostra cultura urbana actual, una cultura que ha de ser integradora i sense exclusions.

Calia cuidar també que la proposta que se’ns fa recollís el que és avui Badalona i la seva ciutadania, entrant a fons en l’afirmació d’uns valors democràtics i solidaris des del coneixement de la nova Badalona del S.XXI, impulsant la cultura des de la creació i tenint cura que la preservació del nostre patrimoni cultural transcendeixi la cultura de consum que apunta a la galeria. És a dir, des del valor cultural de les relacions humanes, des del sentiment de vinculació i pertinença, i des del compromís de millorar les desigualtats socials.

Avui les successives onades migratòries han canviat completament el paisatge humà de la ciutat: en ple assentament social i cultural dels estrangers, a poc que ens allunyem del centre de la ciutat.

Si tots aquests aspectes es tinguessin en compte, faria que deixéssim de banda un any de política d’aparador i comencéssim a treballar per a una política popular i de futur, més enllà de programacions a quatre anys i de propostes “electorals”.

En definitiva, el que volem dir, és que no s’ha donat un discurs de fons i per tant ens trobem amb una proposta que deixa de banda el debat necessari i que respon a una visió limitada del que és la cultura i a una manca de previsió a mig i a llarg termini que farà que en el 2011 ens trobem de nou en el no res, en el buit organitzatiu cultural, sense avançar, però això sí, haurem fet un any de la cultura " bonic", una política d'aparador.



[1] LA COSTA DEL MECO,Informació Periòdica de L’Associació de Veïns de Dalt la Vila.

L’informatiu de l’Associació de veïns Dalt la Vila, dóna unes informacions sobre el President de l’Organització de la Capitalitat de la Cultura Catalana, SR. Xavier Tudela, de la que n’extreiem el següent paràgraf: “…ha camelado ya a media América y a bastantes polticos españoles (sobre todo, catalanes) nombrando por ahí “Capitales de Cultura a granel i por su cuenta, aunque a la par ha ido despertando las denuncias de diversos organismos y medios de comunicación, que le acusan de haberse montado un lucrativo chiringuito mediante la antiquísima y siempre eficaz estrategia de camelar a incautos…”

NOTA:

Tota la informació que sobre aquest tema proporciona L’associació de Veïns, ha estat recollida en; http: //zaragozame.com/inde/2009/10/13/belloch-y-la-gran-duquesa-de-prusia/