BATeneu

Ara a Can Casacoberta (1 al 29 de febrer)

2012-01-30T17:45:00.010+01:00

Continua la gira de l'exposició "Intimitats al descobert"
del Grup de BATeneu "Artistes Badalonines"

a la biblioteca Can Casacoberta de Badalona

(del 1 al 29 de febrer 2012)

BATeneu recolza a BADALONA COMUNICACIÓ

2012-01-30T09:10:00.003+01:00

SEGONA EXPOSICIÓ d'ARTISTES BADALONINES (Viver 2011)

2011-05-09T11:02:00.005+02:00

Bateneu001

2011-03-01T18:27:00.000+01:00

Exposició "Tardí, retrat en negre"

2010-06-14T17:42:00.001+02:00

2es Jornades de Novel·la Negra

2010-05-05T09:40:00.000+02:00

2010-03-13T16:29:00.001+01:00

Per una Culura Popular

2010-03-11T11:40:00.010+01:00

MANIFEST PER UNA CULTURA POPULAR

LA CAPITALITAT DE LA CULTURA

Badalona: una oportunitat perduda?

lang="CA">

Badalona es disposa a celebrar l’any de la cultura a la ciutat i se'ns presenta una proposta, més o menys desenvolupada: els famosos Quatre Eixos, (Història i Patrimoni, Cultura Tradicional i Popular, Arts i Creació, Literatura i Pensament). Aquesta és una aposta iniciada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament que no ha estat ni modificada, ni ampliada, ni matisada… tot i la suposada participació d’entitats i persones de la ciutat.

Un any de la Capitalitat de la Cultura que no ve avalat per cap institució, sinó mitjançant una empresa privada[1], amb una proposta que és un calc de les anteriors capitalitats -Banyoles, Esparreguera, Amposta, Lleida, Perpinyà, Figueres- adaptada, diuen a Badalona. Però... Quants diners ens costarà? Com incidirà sobre el pressupost de l’any vinent?

Una consideració inicial: per primera vegada la capitalitat es dóna a una ciutat metropolitana, i no creiem que la proposta programàtica reculli aquest fet. Si haguéssim de fer una valoració de les activitats i actes previstos, diríem conseqüentment que no sobra res, però que hi manquen tot un seguit d’aspectes, sobre els quals els sotasignats creiem que haurien d'estar recollits, com ara:

· Observar en tota la seva magnitud la cultura de la Badalona metropolitana.

· Fer aflorar i organitzar tota la creativitat de la ciutat.

· Promoure la cohesió de tot els agents culturals de la ciutat.

· Fer una anàlisi de la realitat dels equipaments de la ciutat i una proposta a llarg termini que inclogui un pla d’equipaments.

· Organitzar i impulsar la coordinació de totes les activitats culturals que es fan actualment, amb perspectives de futur.

· Començar a impulsar Badalona com a centre permanent de creació i producció cultural.

· Crear un Consell de ciutat en el que es trobes representats tots els estaments ciutadans que produeixen cultura.

En definitiva pensem que calia ser valents i fer propostes, anàlisis i reflexions audaces, creant complicitats i espais comuns nous entre cultura i ciutadania. Però perquè tot això existís, calia elevar la cultura a un nou dret universal amb la garantia de poder accedir al coneixement mitjançant la participació, però també poder accedir en la presa de decisions, ampliant d’aquesta manera, el concepte de cultura. Entenent-lo doncs com a estil de vida, i per tant estenent-la a tots els estaments vivencials i de coneixement de la ciutadania, apel·lant als valors solidaris i ecològics de la vida a la ciutat, de la cultura en la vida quotidiana de la gent. Perquè la cultura dels pobles és viva i dinàmica i es transforma diàriament, i per tant necessitem espais per a la nostra cultura d’arrels, però també ens cal potenciar a fons la nostra cultura urbana actual, una cultura que ha de ser integradora i sense exclusions.

Calia cuidar també que la proposta que se’ns fa recollís el que és avui Badalona i la seva ciutadania, entrant a fons en l’afirmació d’uns valors democràtics i solidaris des del coneixement de la nova Badalona del S.XXI, impulsant la cultura des de la creació i tenint cura que la preservació del nostre patrimoni cultural transcendeixi la cultura de consum que apunta a la galeria. És a dir, des del valor cultural de les relacions humanes, des del sentiment de vinculació i pertinença, i des del compromís de millorar les desigualtats socials.

Avui les successives onades migratòries han canviat completament el paisatge humà de la ciutat: en ple assentament social i cultural dels estrangers, a poc que ens allunyem del centre de la ciutat.

Si tots aquests aspectes es tinguessin en compte, faria que deixéssim de banda un any de política d’aparador i comencéssim a treballar per a una política popular i de futur, més enllà de programacions a quatre anys i de propostes “electorals”.

En definitiva, el que volem dir, és que no s’ha donat un discurs de fons i per tant ens trobem amb una proposta que deixa de banda el debat necessari i que respon a una visió limitada del que és la cultura i a una manca de previsió a mig i a llarg termini que farà que en el 2011 ens trobem de nou en el no res, en el buit organitzatiu cultural, sense avançar, però això sí, haurem fet un any de la cultura " bonic", una política d'aparador.

[1] LA COSTA DEL MECO,Informació Periòdica de L’Associació de Veïns de Dalt la Vila.

L’informatiu de l’Associació de veïns Dalt la Vila, dóna unes informacions sobre el President de l’Organització de la Capitalitat de la Cultura Catalana, SR. Xavier Tudela, de la que n’extreiem el següent paràgraf: “…ha camelado ya a media América y a bastantes polticos españoles (sobre todo, catalanes) nombrando por ahí “Capitales de Cultura a granel i por su cuenta, aunque a la par ha ido despertando las denuncias de diversos organismos y medios de comunicación, que le acusan de haberse montado un lucrativo chiringuito mediante la antiquísima y siempre eficaz estrategia de camelar a incautos…”

NOTA:

Tota la informació que sobre aquest tema proporciona L’associació de Veïns, ha estat recollida en; http: //zaragozame.com/inde/2009/10/13/belloch-y-la-gran-duquesa-de-prusia/

1a jornada del CÒMIC I DEL MANGA a Badalona

2009-12-02T15:38:00.001+01:00

2009-12-02T11:23:00.001+01:00

Primera exposició col·lectiva d'artistes Badalonines

2009-11-26T17:51:00.003+01:00

Gran èxit el dia de la inaguració ( el dia 1 d'0ctubre) 150 assistents, cava, música clàssica i clavells per als assitents.

L'exposició es va fer a la planta baixa de l'edifici del Viver; dos objectius acomplerts: Reivindicar sales d'exposicions i espai hàbil per a que tot un seguit de persones que habitualment no assistirien a una sala convencional d'exposicions, podrien visitar-la.

Al llarg de l'exposició la visitaren unes quatre-centes persones.

LES 24 HORES DE BADALONA NEGRE

2009-11-26T17:37:00.003+01:00

LES 24 HORES DE BADALONA NEGRE (juny del 2009)

Una pel·lícula, ( El Beso de la Muerta), una "performance"; amb els mossos d'esquadra, la policia científica, un jutge i una metgesa forense (tots ells personatges reals) i una taula rodona amb els mateixos personatges, més dos autors de novel.la negre.

El mort de la "performance"

La taula Rodona

Poe ha entrat

2009-06-10T18:38:00.004+02:00

Poe, elles i el "tastet"

Poe i Poe

Histories d'en Poe

Atents i atentes a Poe

Expectació

Més expectació

Poe carregant piles

Poe amb les "media"

Poe entra a les llibreries

2009-05-22T17:33:00.003+02:00

EL SENYOR FALCÓ, ELS REFERÈDUMS I ALTRES QÜESTIONS

2009-03-20T17:32:00.001+01:00

En el TOT BADALONA, NP 1363, apareix una informació on es diu que: “Falcó (CiU) no creu encertat un referèndum per triar el nom de L’Illa Central”. Hem entrat en el seu blog, i com es fa referència a la petició de referèndum i a la importància del tipus d’espai a dissenyar, que nosaltres plantejàvem en el MANIFEST PER L’ILLA DELS COLORS, signat per La Mussara, La Rutllana i BATeneu, volem manifestar el següent:
El Sr. Falcó ens adjudica nom a les tres associacions com “l’esquerra ideològica de la ciutat”, definició que gratuïtament s’inventa i que no sabem a què respon. Serà per què “l’esquerra ideològica” sempre pensa en ELS COLORS DE LA VIDA i la dreta SEMPRE VA DE GRIS?

Estem d’acord amb el Sr. Falcó, ho diem precisament nosaltres en el MANIFEST DE L´ILLA DELS COLORS, que el debat sobre el nom a donar a l’Illa Fradera, es un cert fals debat i que l’important és, quin tipus d’espai, per què i per a qui. Diem també que l’espai “…no generi desigualtats ni dispersió, ni internament ni vers la ciutat, és a dir un espai social i integrador que potencií la personalització de les relacions socials, que incideixi sobre l’ús públic de l’espai urbà, trencant les privatitzacions individuals,de grup, de qualsevol grup. Un espai que potencií les relacions la convivència i el lleure i que tingui un aire furiosament mediterrani” sense oblidar tampoc que part de l’educació dels infants es fa al carrer.
Aquestes són part de les suggerències que plantegem per aquest espai ciutadà en el MANIFEST.

No obstant, el Sr. Falcó, en el seu blog parla de “metres de sostre” (quina “perra” amb el totxo) i nosaltres d’espai públic i urbà. Entenent també que els equipaments, són bàsics, però no estem parlant del mateix Sr. Falcó.
Per cert, defineixin ja els equipaments, no sigui que els hi passi com amb el nom de l’ Illa i hagin d’anar una vegada més a remolc de la vida associativa de la ciutat i acabem tots dient que “és difícil el consens”
Ens preocupa, pel lloc que ocupa el Sr. Falcó en l’Administració Municipal, la certa “desautorització” que pretén fer dels referèndums, quan diu que “en un referèndum sempre hi han perdedors”, bé i també en unes eleccions, o no?! Però és que el Sr. Falcó, i nosaltres i tanta gent em participat en altres referèndums, al llarg dels temps, la Constitució, l’Otan, l’Estatut…

A Sant Adrià Del Besós ja es va fer un referèndum sobre les xemeneies, Barcelona farà també una consulta popular amb un tema tan important com és la Diagonal. A Montbau, barri de Barcelona, hi ha una experiència de participació deliciosa on veïns i veïnes han participat molt activament en el disseny del Pla de Montbau. Clar que Sant Adrià, a Barcelona, i a Montbau (districte d’Horta Guinardó) estan governats per l’esquerra, mentre que a Badalona governa una barreja estranya, que no és d’esquerres, que no és socio-vergència pura, que no és...

I ja per acabar, diu el Sr. Falcó que “l’amoïna que no arribem al consens”. Està en les seves mans establir els mecanismes per a arribar a acords Sr. Falcó, nosaltres si que hi creiem en el consens, perquè ens creiem Badalona, i perquè creiem en la DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA.

La Mussara BATeneu

Badalona, 5 de març del 2009

Les prioritats culturals que ha de tenir Badalona

2009-02-17T16:41:00.008+01:00

Ara fa dos anys, Òmnium va iniciar un procés participatiu obert als socis de l’entitat i a la ciutadania en general per tal de fixar quines eren les prioritats culturals que havia de tenir Badalona en els propers quatre anys, termini que coincidia amb la legislatura política que tot just llavors s’havia d’encetar (2007-2011). El diagnòstic de la situació cultural a Badalona que va sortir d’aquelles trobades no era massa optimista per la qual cosa les propostes, bo i sent realistes, van ser ambicioses i urgents.

Fruit d’aquell treball, Òmnium va elaborar el ‘Document de prioritats culturals’ en què s’establien aquelles qüestions que es consideraven essencials per a la bona salut cultural de Badalona. Aquest document es va presentar en un acte públic el mes de maig de 2007 i, posteriorment, es va lliurar a les diferents formacions polítiques de la ciutat. Aquell mateix dia es va prendre el compromís de revisar anualment l’evolució de la gestió cultural a Badalona. Per aquest motiu el mes de novembre de 2008 es va tornar a fer un acte públic (en què es va convidar persones i entitats vinculades a la vida cultural badalonina) amb voluntat de repassar l’estat de la qüestió pel què fa a les propostes culturals formulades i per seguir exposant i compartint amb altres entitats de la ciutat, com BATeneu, les idees del document. Malauradament, el diagnòstic fet dos anys abans no havia millorat en gairebé cap aspecte.

Davant d’aquesta realitat, Òmnium i BATeneu us convoquem a una jornada de debat i treball entre entitats, agents culturals i persones de la cultura de la ciutat amb el propòsit de teixir xarxa i complicitats; de seguir treballant per una gestió participativa de la cultura; i, en definitiva, de debatre, amb el màxim d’agents culturals possibles, quines són les prioritats culturals que ha de tenir Badalona, tot aprofitant l’avinentesa de la capitalitat cultural de Badalona al 2010.

La trobada serà el proper dissabte 28 de febrer de 10 a 14 hores a la nova seu d’Òmnium Cultural (C/ de la Costa 13, 1r, Dalt la Vila).

Tot i que el debat serà obert, per tal d’optimitzar el temps de treball es proposen d’entrada alguns temes clau:

quines són les prioritats culturals per a Badalona?
Quines estratègies es podrien establir per tal que la societat civil pogués participar activament i efectiva en la gestió cultural?
Quins mecanismes caldria fixar per facilitar la interrelació entre tots els agents culturals de Badalona

Com caldria abordar des de la societat civil la capitalitat cultural del 2010?

En tot cas, restem oberts a rebre qualsevol altra idea pel debat que ens podeu fer arribar a l’adreça de correu badalona@omnium.cat. També us agrairíem que ens confirméssiu l’assitència a la trobada enviant un mail a la mateixa adreça indicada.

Tres entitats badalonines, entre elles BATeneu, volen que l'Illa Central s'anomeni Illa dels Colors

2009-02-17T16:14:00.003+01:00

Notícia apareguda el dimecres, 11 de febrer, al diari El Punt, edició del Barcelonès Nord

"Tres entitats badalonines encapçalades per BATeneu proposen obrir un debat ciutadà al voltant de l'espai de l'Illa Central que vagi més enllà de la definició del nom. Per aquest motiu, ahir van presetar un manifest en què exigeixen que la definició de l'espai verd s'obri a la participació ciutadana. El mateix document proposa que el solar on esconstrueix la nova estació de la línea 2 del metro porti el nom de l'Illa dels Colors, una denominació que, segons el president de la Mussara, Víctor Rojo, "vol ser un homenatge a tota la gent de procedències diverses que al llarg de la història ha anat forjant Badalona". El manifest no fa cap proposta detallada sobre el contingut de l'espai però sí que incideix en la necessitat que sigui "integrador i que potenciï la conviència". Els representants de les tres entitats que signen el manifest, BATeneu, la Mussara i la Rotllana- creuen que encara està oberta la possibilitat que diferents col·lectius ciutadans puguin incidir en el disseny de l'espai, tot i que ja s'han presentat els projectes que diferents arquitectes han fet per donar forma a l'Illa Central. "L'Ajuntament no ha donat cap criteri als arquitectes i per això creiem que també tenim dret a dir-hi la nostra i que ens escoltin", assegura Paco Obon, president de BATeneu, que hi afegeix que els agradaria que la nova plaça fos tova, amb arbrat i bancs, i que l'espai dedicat a equipaments no es mengi molt espai lliure".

L'objectiu dels impulsors del manifest, enviat a l'alcalde i als grups municipals de l'Ajuntament, és fer un referèndum ciutadà per decidir el futur de l'Illa Central."

Moment de la presentació del manifest, dimars 10 de febrer.

Acte-Debat

2009-01-13T16:28:00.002+01:00

Manifest per a l'Illa dels Colors

2008-12-19T10:11:00.005+01:00

Estat actual de l'illa

Tot i pensar que el debat creat sobre quin nom ha de tenir “l'Espai Fradera” (atenció que aquest també podria ser un possible nom) és un fals debat, BATeneu també entrarà en aquest discurs.

Òbviament el debat principal i més important, hauria de recaure sobre la utilitat d’aquest espai: quin tipus d'espai volem?, com s'articula amb el seu entorn en el conjunt de la ciutat i més enllà en l’Àrea Metropolitana com a ciutat metropolitana que som?

Dir ja d'entrada que aquest discurs de ciutat ens portarà, lògicament a la proposta que fem. Entenem que el possible nom, no pot ser una superposició independentment del disseny de l'espai, sinó tot el contrari, disseny i nom han de tenir una correspondència lògica, és a dir un tot homogeni.

Perquè Badalona no té espais centrals, no té “pulmons” que respirin i que facin respirar a les persones; un espai com aquest no és pot malmetre, i ha de considerar la situació urbanística actual, però sobretot la futura. A d'ésser un espai elàstic, viu i dinàmic que permeti anar adaptant-se a tots els moviments urbanístics i circulatoris que es produiran en el transcurs del temps.

És per això que abans d'entrar en la proposta de nom, volem fer alguns suggeriments.

Més enllà de la definició de ciutat compacta i mediterrània, amb la que estem d'acord, hauríem de partir de la Badalona que ja tenim, i com a objectiu la que ve i com la volem, perquè les ciutats també es dissenyen per “parcel·les”, simplement es tracta de tenir clar l'horitzó.

Badalona és una ciutat metropolitana, però estem potenciant realment la cultura urbana? Per què no aprofitar, també, aquest espai pensant que la ciutat que tenim avui es també producte de la seva història, de la més llunyana i de la més propera? Espai i nom haurien de recollir les transformacions socials que ha experimentat Badalona en les últimes dècades.

Necessitem un espai que no generi desigualtats ni dispersió, ni internament ni vers la ciutat, és a dir un espai social i integrador, que potenciï la personalització de les relacions socials, que incideixi sobre l’ús públic de l'espai urbà, trencant les privatitzacions individuals de grups, de qualsevol grup.

Un espai que potenciï les relacions, la convivència i el lleure, i que tingui un aire furiosament popular i mediterrani, com si Badalona estigués ja vivint realment cara al mar.

Els espais urbans son un bé escàs que no es poden malbaratar, però també som conscients que cal combinar espai públic amb privat, però el públic ha de ser brutalment hegemònic.

Cal dissenyar també per transformar la ciutat responent a les noves maneres de viure que es van obrint pas poc a poc.

Cal pensar l’espai en funció de la ciutat i dels ciutadans, sense oblidar que part de la formació dels infants es fa al carrer, cal en definitiva, un espai de transformació urbana.

Davant de la inflació de propostes de noms apareguts per a posar-li nom a l’Illa formada pels carrers; Anselm Clavé, Martí Pujol, De la Creu i Santa Bàrbara; BATeneu, (Ateneu de Badalona) també vol dir la seva.

Les propostes de les que tenim notícia són; Pompeu Fabra, apareguda en un manifest signat per personalitats i entitats de dintre i fora ciutat(?¿). BATeneu opinem que cada vegada més les ciutats s’assemblen, són més homogènies i més impersonals, molts i molts indrets arreu del país ja recullen el nom del nostre insigne lingüista. A més a més a Badalona ja li hem assignat un IES.

En general les ciutats, també la nostra, viuen abstretes, tancades en sí mateixes i nosaltres pensem que el nostre lingüista -que ho és de tot el país- requereix quelcom més que un espai tancat en una ciutat. És per això que la nostra proposta estaria en donar el nom de Pompeu Fabra al Corredor o Passeig Marítim que abasta ciutats i viles al llarg del Litoral Mediterrani donant la seva projecció cultural, més enllà de Badalona, més d’acord amb el que el mestre Pompeu mereix.

Pel que fa a la proposta de Plaça de Catalunya, serveix el mateix argument anterior “les ciutats cada vegada s’assemblen més”, és poc original i repetitiu al llarg del país.

Respecte la proposta d’Alcalde Xifrè... bé està recuperar memòria històrica, de la que tan mancada està la ciutat, però per què no el primer alcalde de la democràcia, el Sr. Màrius Diaz? o bé, de tots els ciutadans i ciutadanes anònims i anònimes que varen donar la vida en defensa dels valors republicans?

BATeneu vol fer també la seva aportació, considerant que una de les propostes que han aparegut és la d’Illa de la Cultura i que nosaltres entenem que el terme és o bé ambigu, o bé limitat; l'hem donat una volta més i volem proposar com a nom, L’ILLA DELS COLORS, ja que entenem que és el més apropiat en aquest moment històric que estem vivint.

Per què?

Doncs perquè Badalona és una ciutat que l’han fet totes les persones que han viscut i treballat en ella. Que aquestes persones han estat diverses, ja des dels Íbers, passant per Romans, Andalusos, Extremenys, Gallecs Aragonesos…fins a les persones vingudes d’altres terres llunyanes, d’Àsia, Amèrica, Àfrica i que han escollit la nostra ciutat per a viure. Persones que han participat i participen en l’enriquiment sociocultural col·lectiu de la ciutat. Evidentment que la nostra ciutat té la seva història, i que cal conservar-la, però també és cert que aquesta història ha estat construïda i es va construint diàriament per aquestes persones anònimes. En altres paraules, les ciutats, les seves cultures són dinàmiques.

Ara tenim l’ocasió de fer un homenatge al conjunt d’aquesta ciutadania, i és el moment també que Badalona trenqui el tòpic típic del centre i la perifèria. I cal recordar aquí que aquest “pulmó ciutadà ho és de tota la ciutat! És el moment que tota la ciutadania es trobi inclosa en la seva ciutat. Es tan senzill com que l’Illa que es diu que serà emblemàtica i un centre referent de la ciutat, que encara s’està construint, tingui el nom de l'ILLA DELS COLORS.

El nom de colors és una forma viva i moderna de transmetre el respecte cap els nou vinguts i cap a nosaltres mateixos. Fem una plaça viva i participativa, mirant enfora, més enllà de Badalona i no ens quedem una vegada més tancats en nosaltres mateixos.

Amb el nom de l'ILLA DELS COLORS reconeixem les diferents cultures que han passat per Badalona, totes les cultures que hi viuen i totes les que viuran. Reconeixem també com la suma de diferents cultures dóna com a resultat una cultura sòlida, rica i plural. En definitiva, hem d’aconseguir que el centre de Badalona sigui un espai de totes i de tots i que tothom se’l senti seu.

Per tal que tota la ciutat es faci seu aquest espai, demanem que es convoqui un referèndum popular perquè el nom sigui referendat per la ciutadania. I, mireu si som atrevits, que també voldríem que la proposta última de la possible maqueta a fer, per la realització del espai fos una definició ciutadana, a l’estil da l’antiga Grècia amb les seves Paradigmates, és a dir maquetes. Ja va sent hora que la ciutadania de Badalona, sense exclusions, sigui protagonista de la historia de la ciutat.

També demanem que el nostre Ajuntament no cedeixi davant cap grup de pressió, ja sigui cultural, polític o bé econòmic.

Les administracions municipals s’han de creure que governaran millor amb la par- ticipació ciutadana. Creiem a més a més, que un referèndum popular ajudarà a la regeneració de la política i dels polítics, que tanta falta ens fa.

Visca la CCC de Badalona

2008-11-24T10:31:00.010+01:00

--Badalona ha estat triada, per unanimitat del jurat, Capital de la Cultura Catalana 2010. És la primera vegada que una ciutat metropolitana ha estat nominada. Cal doncs, celebrar l’esdeveniment amb el cava corresponen. Estem en el bon camí, i cal aprofitar-ho a fons.

Avui, l’hegemonia cultural en el seu sentit més ampli, està en mans de la dreta social, per tant, ens cal subvertir la cultura. Com deia fa uns dies un intel·lectual de dretes de casa nostra, “ Tota gran ciutat és una lluita pel poder” això cal no oblidar-ho. Hem d’aprofitar a fons l’oportunitat que suposa un esdeveniment d’aquest tipus per a fer un gran projecte cultural de ciutat, més enllà del 2010, impulsant Badalona com un centre de creació i producció cultural permanent.

Cal començar a treballar desde ja, defugint de polítiques d’aparador i centrant-nos en la cultura de la nostra ciutat, que és metropolitana. Perquè la cultura és viva, dinàmica i es transforma diàriament, necessitem espais per la nostra cultura d’arrels, però també cal potenciar a fons la nostra cultura urbana, una cultura que ha d’ésser integradora i sense exclusions. Avui, les ciutadanes i ciutadans de Badalona ho són de Catalunya i per tant són ja cultura catalana, cosa que ha de quedar palès, de forma clara i definitiva en anàlisis, debats, propostes i projectes.

Per quan l’anàlisi del model actual de la política cultural de Badalona? Hem de començar a treballar sense esperar ni tan sols al 2009. S’ha de fer florir tota la creativitat artística i cultural de la ciutat, potenciar l’autoorganització d’entitats i grups, i entrar a fons en la cultura de la participació, caminant cap a una estructura consolidada d’equipaments culturals. En mig any hauríem de tenir un mapa cultural d’equipaments; estat actual i necessitats i propostes a mig i a llarg termini. Aquí les administracions haurien de jugar un gran paper; sense pors, sense cap ànim de control, ni dirigisme ni intervencionisme de cap tipus, cal ser valents.

Cal fer polítiques i propostes audaces, anàlisis i reflexions. Ens calen taules rodones, conferències, debats, xerrades... Hem d’esbrinar què és la cultura, la cultura catalana, la cultura tradicional i la popular, la cultura urbana. En definitiva proposem un gran debat més enllà de “popes”, especialistes i tècnics en general.

Això vol dir, dirigir-nos, no només als “qui fan cultura” , sinó també al conjunt de la societat civil, editant llibres, opuscles, còmics i portar-ho a tota la societat; escoles, instituts, entitats veïnals, culturals, esportives, al món de les arts... i a tot allò que es mou i belluga. S’ha de crear el principal nexe comú entre persones i col·lectius que actualment formen part de la cultura de la ciutat, creant complicitats i espais nous.

En definitiva, treballar per una cultura de base permanent, creant estudis, tallers, locals d’assaig, tallers de teatre infantil, llocs de trobada als districtes de músics i artistes, ajudes als artesans, fent aflorar i organitzar tota la creativitat existent a la ciutat.

Volem acabar aquest escrit, fent ja, una primera proposta; “Un Gran Festival de les Nacions”, de forma permanent, representativa de totes aquelles persones que conviuen ja a casa nostra. I proposem fer-ho, ve a la platja, ve a La Plana.

Paco Obon (President de BATeneu

La recuperació de les ciutats

2008-11-05T15:51:00.004+01:00

BATeneu (Ateneu de Badalona) organitzem una conferècia debat amb el títol "la recuperació de les ciutats" que tindrà lloc el proper dia 25 de novembre a la sala d'actes del Museu Municipal de Badalona, a les 19.30 hores.

L'acte estarà presentat i moderat per Paco Obón (President de BATeneu (Ateneu de Badalona) i comptarà amb la participació de:

Manuel Herce

(Dr. Enginyer de Camins i professor de la UOC)

Ole Thorson
(Dr. Emginyer de Camins i consultor en mobilitat)

Joan Blanch
(Ex-alcalde de Badalona)

Una castanyada especial

2008-10-29T09:45:00.009+01:00

El dissabte passat, dia 25 d'octubre, vam cel·lebrar la festa de la castanyada a la masia de can Cabanyes. Va ser una castanyada especial ja que a més de menjar les típiques menges d'aquesta diada (castanyes, moniatos, panellets i moscatell) les 80 persones que hi vam assisitir, vam poder conèixer la manera que ténen altres països de cel·lebrar el cult a la mort.

Persones d'altres països van explicar els seus costums i ens van explicar contes que van passant de pares a fills. Contes afganesos, paquistanesos, xinesos, equatorians, marroquins, catalans... ens van fer passar una vetllada agradable i molt càlida.

Aquesta activitat estava organitzada per BATeneu (Ateneu de Badalona) amb la col·laboració de les entitats badalonines La Mussara, AMICS i l'Espai Juvenil de Converses Interculturals i amb el recolçament del Corre Llèngua.

Algunes fotos de la vetllada:

Contes del món a la vora del foc

2008-10-06T16:08:00.007+02:00

El proper dissabte, 25 d'octubre, a partir de les 19.00 hores i a la Masia de Can Cabanyes, organitzem una festa per a cel·lebrar la castanyada d'una manera amena i divertida.

A part de poder gaudir d'unes bones castanyes i moniatos a la brasa, escoltarem contes per a totes les edats de diferents parts del món: Rússia, Romania, Xina, Equador, Hondures, Colombia, Paquistà, Magreb, Afganistan, Països Catalans...

Comptarem amb la partidipació de les entitats badalonines: La Mussara, AMICS i Espai Jove de Converses Interculturals.

Serpico

2008-07-29T10:30:00.006+02:00

El proper dijous, 7 d'agost, i dindre del Cicle de Cinema Negre-Policíac que organitzem conjuntament amb la Mussara i el Col·lectiu Cinèfil Manderlay, es projectarà la pel·lícula Serpico. Aquesta pel·lícula serà la quarta projecció d' aquest cicle de cinema a la fresca que es duu a terme els mesos de juliol, agost i setembre al Barri del Sant Crist de la nostra ciutat i concretament al carrer de Sant Joan de la Creu cantonada amb el carrer de l'Abad Escarré. La projecció serà a partir de les 22 hores i l'entrada serà lliure.

SERPICO

El cinema Negre-Policíac dels anys 70 ve també emmarcat per l’ambient de crispació existent durant la guerra freda a nivell internacional amb un gran rerefons moral que posa de manifest la por de tota una societat, en aquest cas l'americana, que poc a poc escapa del control de les autoritats i en el que la societat es troba en una situació claustrofòbica, paranoica i nihilista i que ho viu com una jugada tràgica del destí.

En general, el que es ve denominant “thriller”, amb una narrativa forta, amb situacions ben dissenyades i entrecreuades entre si, el paper fonamental de l’acció lligada a un estil adult, seriós, de contar una historia, d’esposar una visió del món rigorosa, discutible de vegades però allunyada d'edulcorants políticament correctes. De fet el cinema dels 70, destaca per una visió sòrdida, violenta, cruel i poc convencional d’un món en descomposició.

Podem constatar també com el “glamour” i el tenebrós blanc i negre del millor cinema negre, desapareixien en benefici dels colors forts i les games terroses, la violència explosiva, el zoom i el enquadrament, expressions crues d’una manera d’entendre el cinema, força turbulent, sobre tot des de la perspectiva del cinema majoritàriament asèptic i insípid que es practica avui a tot el món no deixa de resultar sorprenent i estimulant.

Pel que fa a la pel·lícula d’avui SERPiCO, de Sydney Lumet, 1973, emmarcada en el tipus de thriller que venim definint, és un acte d’acusació contra la corrupció policial i en aquest sentit cinema negre. SERPICO ve a ser el típic “detectiu” del negre clàssic, és un “diferent”, és un individualista, pren lliçons d’espanyol, llegeix llibres, va al teatre, beu te en lloc de whisky… fins i tot sembla estimar més als animals que a les persones.

SERPICO és a més un veritable representant de la comunitat Italiana als EE.UU.

La pel·lícula té un to discursiu (dos mítings obren i tanquen simètricament el film) i podrem observar també les músiques “Italianitzants” de Theodorakis, entre d’altres elements de la pel·lícula…

FITXA ARTÍSTICA

Al Pacino, Johin Randolph, Jack Kehoe, Tony Roberts, Biff McGuire, Cornelia Sharpe, Barbara Eda-Young, John Medici, Allan Rich, Ed Grover

FITXA TÈCNICA

Títol original: Serpico

Any: 1973

Durada: 130'

País: USA

Director: Sidney Lumet

Guió: Waldo Salt & Norman Wexler

Novel·la: Peter Maas

Música: Mikis Theodorakis

Fotografia: Arthur J. Ornitz

Productora: Paramount Pictures presents a Dino de Laurentiis production

Farewell, my lovely (Adiós, muñeca)

2008-07-10T16:23:00.003+02:00

El proper dijous, 17 de juliol, i dindre del Cicle de Cinema Negre-Policíac que organitzem conjuntament amb la Mussara i el Col·lectiu Cinèfil Manderlay, es projectarà la pel·lícula "Adiós, muñeca". Aquesta pel·lícula serà la segona projecció d' aquest cicle de cinema a la fresca que es duu a terme els mesos de juliol, agost i setembre al Barri del Sant Crist de la nostra ciutat i concretament al carrer de Sant Joan de la Creu cantonada amb el carrer de l'Abad Escarré. La projecció serà a partir de les 22 hores i l'entrada serà lliure.

Farewell, my lovely (Adiós Muñeca)

La dècada 1960-1970, està considerada pels especialistes en Cinema Negra i Policíac, una etapa de transició entre els 1940-1950 (Cinema Negre Clàssic) i els anys 1970 i posteriors. No obstant en els tres períodes apareixen, entre d’altre qüestions, tot un seguit d’elements que configuren aspectes comuns a considerar.

Així, els subgèneres sempre hi són presents: El Gangsterisme, els temes de presons, el Documentalisme (aspecte aquest en retrocés), la “moda retro”, el tema dels Vigilants (apareix en els anys 70), la Blaxploitation, en els anys 1990...

D’altra banda, el substrat social, diferent en cada cas; però que genera inquietud, pors, violència, desencant, nihilisme i sovint propostes feixistes en els creadors en aquest cas en el cinema, afecten per igual al conjunt de la societat; hi és present sempre.

Si en els anys 40, el crac de Wall Street, la Gran Depressió i en plena Guerra Mundial, ho marca tot a la vida de les persones, també succeeix en els anys 1970 i posteriors. L’assassinat dels germans Kennedy, de Martyn Luther King, de Malcom X i d’altres, també generen frustració i pors socials d’un món en descomposició de la pròpia societat. D’altra banda a Europa s’acabava l’impuls del Maig del 68.

La pel·lícula que fem avui, que forma part de la denominada”moda retro”, va servir, com serveix avui (més de tres dècades després), com un exercici de recreació plàstica, no molt diferent, encara que l’ancoratge en els films del Clàssic Negre, es prou dificultós. Així als responsables de la pel·lícula els hi va estar molt difícil donar al film la prosa de Chandler (imaginativa, cínica i fins i tot poètica). El fil producte del desencant que viu el gènere en els anys 70, en que quantitat d’obres intentaran reconstruir els escenaris dels 40, intentant injectar una entitat pròpia d’una realitat construïda amb retalls del passat, impregnant una forçada corrent nostàlgica amb un evident aparadorisme en reproduir aquells anys 40.

En “Adios Muñeca” Philip Marlowe,un dur i honest detectiu privat que fa el seu treball en l’entorn més brutal i sòrdid de la idíl·lica Califòrnia, rep un nou cas: ha de trobar a la noia d’un “maton”acabat de sortir de la presó. Encara que creu que l’encàrrec és de poca volada, les coses es compliquen quan la jove decideix casar-se amb un ancià carregat de milions. Morts violentes i policies corruptes dels Àngels es trovaran en el seu camí…

FITXA TÈCNICA

Títol original:
Farewell my lovely

País:
USA

Any:
1975

Durada:
97 minuts

Director:
Dick Richards

Guió:
David Zelag Goodman

Novel·la:
Raymond Chandler

Música:
David Shire

Fotografia:
John A. Alonzo

Repartiment:
Robert Mitchum, Charlotte Rampling, Silvia Miles, John Ireland, Harry Dean Stanton, Jack O'Halloran, Anthony Zerbe, Sylvester Stallone, Joe Spinell, John O'Leary, Walter McGuinn

Productora:
ITC

Gènere:
intriga-policíac

Imprescindible! val la pena llegir aquest article

2008-07-09T09:06:00.005+02:00

CON NUESTROS VOTOS IMBÉCILES
La Zona Fantasma por Javier Marías
Aparegut a El Pais Semanal
Diumenge 6 de juliol

Uno de los mayores peligros de nuestro tiempo es el contagio, al que estamos expuestos más que nunca -en seguida sabemos lo que ocurre en cualquier parte del mundo y podemos copiarlo-, y en unas sociedades en las que, además, nadie tiene el menor reparo en incurrir en el mimetismo. Y a nadie, desde luego, le compensa ser original e imaginativo, porque resulta muy costoso ir a contracorriente. Es el nuestro un tiempo pesado y totalitario y abrumador, al que cada vez se hace más difícil oponer resistencia. Y así, las llamadas "tendencias" se convierten a menudo en tiranías.

Una muestra reciente de esta rendición permanente ha sido la aprobación por aplastante mayoría, en el Parlamento Europeo, de la "directiva de retorno" para los inmigrantes ilegales. Es ésta una directiva repugnante, llena de cinismo y falta de escrúpulos, que a muchos europeos -pero ay, no a los bastantes- nos ha hecho sentir vergüenza de pertenecer a este continente. Como si se tratara de una parodia de Chaplin o Lubitsch, el ponente y promotor de dicha directiva ha sido un eurodiputado alemán del Partido Popular Europeo, Manfred Weber, que apareció en televisión muy ufano de su vileza y vestido de tirolés, cuando a nadie se le oculta qué clase de gente se viste así, en su país y en Austria. A este individuo grotesco le han dado la razón y sus votos no sólo sus sorreligionarios franceses (a las órdenes de Sakozy), italianos (a las de Berlusconi, Bossi y Fini, notorios y indisimulados racistas) polacos (a las de los nacional-católicos gemelos Sarkozy), españoles (a las de Rajoy y sus flamantes "moderados") y demás, sino también un buen puñado de eurodiputados socialistas, incluidos deiciséis de los diecinueve que España tiene en la Cámara (a las órdenes de Zapatero). Yo no sé con qué cara se atreverán el Gobierno y el PSOE, a partir de ahora, a proclamarse justos y democráticos y humanitarios, puesto que con sus votos propugnan que se "retenga" durante un año y medio -año y medio- a un inmigrante ilegal cuyo único delito haya sido entrar clandestinamente en un país europeo huyendo del hambre, la guerra y la desesperación. Y así mismo propugna que los menores puedan ser enviados sin garantías a cualquier país, aunque no sea el suyo de origen. Todos sabemos lo que espera a esos críos: en algún punto del trayecto, una red de traficantes que, con el visto bueno de los europeos, se los llevarán a donde les parezca para utilizarlos como les plazca: esclavos, objetos sexuales, combatientes, donantes involuntarios de órganos. Y esto se producirá mientras los gobernantes europeos, con la mayor hipocresía, dicen preocuparse cada vez más por los riesgos que acechan a nuestros menores.

Durante años se ha hecho la vista gorda con los inmigrantes ilegales. Se los ha explotado como mano de obra barata, casi gratuita, y se ha callado convenientemente que eran necesarios para nuestras economías y para que cubieran los puestos de trabajo que los europeos -ya muy señoritos- se niegan a cubrir. Queremos que alguien recoja la basura y barra las calles, cuide de nuestros abuelos enfermos y de nuestros niños malcriados y consentidos, ponga los ladrillos de las cien mil construcciones vandálicas que han propiciado la corrupción de los alcaldes y la codicia de los promotores inmobiliarios, se ocupe de las faenas más duras del campo y pimpie nuestras alcantarillas. Nosotros no estamos dispuestos a ensuciarnos las manos ni a deslomarnos. Que vengan esos negros, sudacas y moros a servirnos, esos rumanos que no tienen donde caerse muertos y que se presentarán a cualquier cosa, más les vale. Les daremos cuatro cuartos y asunto liquidado. Ahora, sin embargo, nos hemos hecho muy mirados con los cuatro cuartos, porque hay "crisis". Hemos visto que algunos de esos inmigrantes delinquen -como si no delinquieran algunos españoles, italianos, alemanes o franceses de pura cepa- u, contagiados por Berlusconi y sus compinches -los cuales nunca han delinquido, por cierto, no se entiende por qué tienen tantas causas abiertas que los incriminan-, empezamos a pensar que todos esos inmigrantes son unos criminales. Y, como lo pensamos, aprobamos una directiva que los convierte en tales por el mero hecho de existir y haber osado pisar suelo europeo. Se los detendrá hasta año y medio, y sin asistencia judicial, comosi fueran presos de Guantánamo contra el que los europeos aún nos atrevemos a clamar. Mientras tanto, ese propio Parlamento, quizá en previsión de la próxima escasez de mano de obra foránea y barata, permite también que nuestra jornada laboral alcance las sesenta e incluso las sesenta y cinco horas semanales. Algo nunca visto ni tolerado desde 1917. Y añaden hipócritamente: "según el libre acuerdo entre contratadores y contratados". ¿Libre acuerdo? Todos sabemos también lo que ocurrirá. El empleador le dirá al empleado: "Usted trabajará sesenta horas. Si no le gusta, es libre de no acpetar, pero yo no voy a cambiar mis condiciones". ¿Y qué creen que contestará el empleado, en una Europa en la que el empleo es precario y en la que se lleva decenios convenciendo a la gente de que se hipoteque de por vida para comprar um piso de mierda que habrán construido esos negros y sudacas a los que toca detener y expulsar? No me extrañaría que de aquí a poco los europeos tengan que envainarse su señoritismo y que volvamos a verlos barriendo calles, sólo que durante diez horas al día, seis días a la semana. Esta és la repugnante Europa que construimos, con nuestros votos imbéciles.

Harper, investigador privat

2008-07-01T17:38:00.002+02:00

El proper dijous, 3 de juliol, i dindre del Cicle de Cinema Negre-Policíac que organitzem conjuntament amb la Mussara i el Col·lectiu Cinèfil Manderlay, es projectarà la pel·lícula "Harper, investigador privat". Amb aquesta pel·lícula s'inaugurarà aquest cicle de cinema a la fresca que es durà a terme els mesos de juliol, agost i setembre al Barri del Sant Crist de la nostra ciutat i concretament al carrer de Sant Joan de la Creu cantonada amb el carrer de l'Abad Escarré. La projecció serà a partir de les 22 hores i l'entrada serà lliure.

HARPER, INVESTIGADOR PRIVAT

Amb totes les limitacions d’espai, podem considerar que el cinema Negre Clàssic és el produït als EE.UU entre els anys 1940 i 1950, i el Thriller actual, a partir dels anys 1970, mentre que la dècada 1960, és el temps entremig en que, segons alguns autors, el Negre evoluciona i es converteix en el Thriller o Policíac. Tot això és, evidentment molt matisable. Nosaltres pensem, que en el Thriller actual coexisteixen algunes pel·lícules que són veritables de Gènere Negra.

La pel·lícula que presenten avui, 1965, en el seu temps va estar considerada de “ moda retro”. En definitiva, aquest Harper és ja el segon remake de la mateixa novel·la escrita per Ros McDonald, un dels pares de la Novel·la Negra Clàsica que en general serveix de base al Cinema Negre Clàssic. El Lew Archer creat pel Ros McDonald, queda convertit en aquesta pel·lícula en Lew Harper. El detectiu, un dels detectius emblemàtics de la Negra com també ho van ser el Sam Spade del Dashiell Hammett o bé el Philip Marlowe del Raymond Chandler.

Harper és contractat per algú que pertany a l’alta burgesia i ha d'anar a una luxosa residència familiar, on podrem observar els brutals contrastos entre aquesta i el “xangarro” on viu el detectiu, així com la sordidesa de l’edifici on té el despatx .La pel·lícula planteja altre consideració important, una existència, la del detectiu, d’honradesa, amb una altre de corrupció, com és la de la família Sampson.

Al llarg de la pel·lícula, aniran apareixent tot un seguit de personatges que l’envolten; traficants de ma d’obra de l’emigració mexicana, un gigoló, la ex-actriu alcoholitzada, el sheriff més aviat “curtet” i la cantant drogoadicta. De fet una pel·lícula de transició, en l’estil i la tècnica. El rostre adoptat per aquesta reaparició, en color, una pantalla ampla i una càmera més mòbil del que era habitual en el clàssic Cinema Negre, en el camí ja del Thriller, amb les seves senyes d’identitat. Primers plans de caps tallats, plans aeris, vehicles desplaçats per una carretera, tan en seqüències nocturnes de persecució com en diürnes…

Fitxa Tènica:

Títol original:

Any:

Durada:

País:

Director:

Guió:

Novel·la:

Música:

Fotografia:

Repartiment:

Harper

1965

121 minuts

USA

Jack Smight

William Goldman

Ross MacDonald

Johnny Mandel

Conrad Hall

Paul Newman, Lauren Bacall, Julie Harris, Shelley Winters, Robert Wagner, Janet Leight, Arthur Hill, Pamela Tiffin, Robert Webber

Cicle de cinema Negre-Nit

2008-06-23T19:11:00.005+02:00

Conjuntament amb l'Associació La Mussara i Col·lectiu Cinèfil Manderlay, estem organitzant un cicle de cinema a la fresca amb el títol "Negre-Nit". Durant els dijous dels mesos de juliol i agost podrem veure diferents títols del cinema policíac prenent la fresca.

Les projeccions tindran lloc al carrer Sant Joan de La Creu cantonada el carrer Abad Escarré del barri de Coll i Pujol de la nostra ciutat, a les 22.00 hores i l'entrada serà lliure.

PROGRAMA DE PROJECCIONS

3 de JULIOL A LES 22h
HARPER, INVESTIGADOR PRIVADO
Jack Smight, 1966
Presentació a càrrec de BATeneu

17 de JULIOL A LES 22h
ADIÓS MUÑECA
Dick Richards, 1975
Presentació a càrrec de BATeneu

31 de JULIOL A LES 22h
RESERVOIR DOGS
Quentin Tarantino, 1992
Presentació a càrrec de MANDERLAY

7 d'AGOST A LES 22h
SERPICO
Sydney Lumet, 1973
Presentació a càrrec de Mussara

21 d'AGOST A LES 22h
MYSTIC RIVER
Clint Eastwood, 2003
Presentació a càrrec de BATeneu

18 de SETEMBRE A LES 22 HORES
FOXY BROWN
Jack Hill, 1974
Presentació a càrrec de BATeneu

Cinema Negre i Gastronomia

2008-06-23T17:59:00.009+02:00

El dissabte passat vam celebrar al Restaurant Sotavent un "sopar negre" on les persones assistents van tenir l'oportunitat de passar una vetllada molt divertida gaudint d'un menú "negre" especial que es va fer per a l'ocasió i posteriorment, amb la projecció d'un clàssic del cinema negre: Noche en la ciudad de Jules Dassin, amb Richard Widmark.

Algunes imatges del sopar:

Sobre la Novel·la Negra

2008-05-09T16:40:00.009+02:00

Què és això de la Novel·la Negra que està tan de moda?

La Novel·la Negra apareix el 1930 als EE.UU,(són els clàssics de la Novel·la Negra) Així; Dashiell Hammett, Raymond Chandler, Jim Thomson, Horace Mccoy, Ros Macdonald, entre d'altres són els pares de la Novel·la Negra.

Aquests autors trenquen amb la novel·la clàssica Policíaca, apareguda el 1841, amb Edgar Alan Poe (Els Crims del Cr. Morgue), al 1887, Conan Doyle (Sherlock Holmes) després; Chesterton (El Padre Brown), A. Cristie ( Hércules Poirot) etc.

Així, doncs, fins al 1930, a la Novel·la Policíaca només l'interessa saber qui és "el dolent" i a partir del 1930, als herois de la Novel·la Negra estan més preocupats per corregir els errors de la societat que per resoldre el crim. Com diu Francisco Gonzalez Ledesma "Yo definiria la Novel·la Negra como una narrativa urbana con enigma y generalment crítica con el poder establecido", altre autor també actual de Novel·la Negra, Maximo Carloto: “Yo me limito a explicar en mis novelas todo aquello que no se escribe en los medios de comunicación", tan és així que pràcticament tots els escriptors de Novel·la Negra són d'esquerres i "políticament incorrectes", mentre que els clàssics de la Novel·la Policíaca eren de dretes.

Per tant, si vols saber com és la societat Sueca has de llegir LEIF GW PERSON

si la Italiana; ANDRAE CAMILIERI,
si la Cubana; LEONARDO PADURA,
si la Grega; PETRUS MARKARIS,
si l'Argelina; YASMINA CADRA,
si la Xinesa; QUIU XAILONG,

per citar alguns.

Alguns han dit que la Novel·la Negra és un gènere menor i d'evasió; veiem-ho:

Autors que han llegit (entre d'altres) i han escrit sobre Novel·la Negra i Policíaca

F. DURREMANT, G GREEN, E. HEMINGUAY, A. GIDÈ, L. ARAGON, B VIANT...

A casa nostra, l'emblemàtica CUA DE PALLA (Especialitzada en Novel·la Negra) apareguda l'any 1963, va estar dirigida por MANUEL DE PEDROLO que també va escriure Novel·la Negra i en una segona etapa dirigida pel gran especialista XAVIER COMA. Alguns traductors d'aquesta col·lecció, van ésser:

Ma.AURELIA CAMPMANY, RAMON FOLCH I CAMARASA, JOAN OLIVER...

Però ni a Catalunya, ni tampoc a l'Estat Espanyol, haviem tingut tradició d'escriptors Negracriminals, perquè, és clar, a l'Espanya de Franco, no hi havia assassinats, ni suïcidis, ni "banyes", ni drogues, ni polítics corruptes... Mentre que la policia espanyola era la millor d'Europa.

I és en el Franquisme tardà quan apareixen els nostres autors da Novel·la Negra en la millor tradició dels clàssics Norteamericans. Així apareixen els herois de la nostra Novel·la Negra:

PEPE CARVALHO( MANUEL VAZQUEZ MONTALVAN)
MENDEZ (FCO. GOZALEZ LEDESMA
TONI ROMANO( JUAN MADRID)
VEVILAQUA I CHAMORRO ( LORENZO SILVA)
PETRA DELICADO ( ALICIA GIMENEZ BARLET)...

Aquests herois segueixen la tradició dels clàssics: cínics, descreguts, sense creure en el poder ni en les institucions, inconformistes, rebels, desencantats, i en el cas dels mediterranis, en general uns bons vivants. Perquè és ben cert que avui la Novel·la Negra té molt bona salut. Fins fa bé poc, pràcticament només es tenia notícies d'autors a Catalunya, però darrerament la profussió d'autors arreu del món és prou considerable.

De fet, el Manolo V.M. és el gran impulsor de la Novel·la Negra a Europa, amb el seu emblemàtic PEPE CARVALHO.

Paco Obon

Síntesi de la xerrada sobre la Novel·la Negra en l'Itinerari de BATeneu del dia 3 de maig del 2008

Itinerari Literari

2008-05-05T17:13:00.008+02:00

El passat dissabte, dia 3 de maig, es va dur a terme l'Itinerari Literari organitzat per BATeneu (Ateneu de Badalona) per a diferents llibreries de la ciutat.

L'Itinerari va començar a la llibreria del carrer Canonge Baranera, Saltamartí llibres, on es va fer una introducció a la Novel·la Negra, els seus orígens, els autors, els autors espanyols i catalans més importants...

Seguidament, a la botiga de productes de Comerç Just que Intermón Oxfam té al carrer de Sant Miquel, es va tractar sobre la literatura solidària i es va fer la presentació d'un dels darrers títols publicats per l'editorial d'aquesta ONG, Minarete.

Per acabar el recorregut, a la llibreria del carrer de Sant Joaquim, Al Vent, es va fer una exhaustiva introducció sobre la novel·la fantàstica: els orígens, els autors, l'evolució fins a l'actualitat...

El resultat va ser molt positiu ja que els participants en aquest itinerari van tenir l'oportunitat de conèixer per la ma d'experts en els temes, la situació de diferents estils literaris i quines són les novetats.

Moment a Saltamartí Llibres

La responsable de l'editorial d'Intermón Oxfam de Badalona

La Novel·la Fantàstica a la llibreria Al Vent

BATeneu fa la seva primera activitat

2008-04-28T16:25:00.008+02:00

El dijous passat, dia 24 d'abril, l'entitat cultural BATeneu va fer una taula rodona sobre la immigració denominada HEROIS EN UN MÓN GLOBAL, en la que van participar ARCADI OLIVERAS (President de Justícia i Pau) i representants de diferents comunitats que conviuen a Badalona.

L'acte va tenir lloc a l'equipament municipal Torre Mena.

Inicialment, i després d'una presentació de l'entitat per part del vicepresident de la mateixa, el sr. VICENT ALCANTARA, varen intervindre els membre de la taula i posteriorment va tenir lloc un debat amb el públic assistent. L'acte es va cloure a les 21,30.

Les properes activitats del trimestre actual són:

Dia 3 de maig.

ITINERARI LITERARI per llibreries de la ciutat

Lloc de trobada: Saltamartí Llibres, a les 11 del matí.

Dia 13 de juny

NOVEL·LA NEGRA I GASTRONOMIA

Sopar Menú Negre

Pel·lícula: Cinema Negre

Restaurant Sotavent (Club Natació Badalona)

A les 20,30

Roda de premsa de presentació de Bateneu

2008-04-26T00:48:00.003+02:00

El dilluns passat, dia 21 d'abril, Francisco Obon i Victòria Surià, membres de BATeneu, van fer una roda de premsa presentant la constitució de l'Ateneu. Aquí teniu la notícia que va aparèixer al diari El Punt el dia 23 d'abril.

Cinema Negre i Gastronomia

2008-04-15T18:12:00.010+02:00

Per al proper 13 de juny, estem organitzant una vetllada dedicada al Cinema Negre i que es realitzarà en el restaurant Sotavent (Club Natació Badalona) a partir de les 20.30 hores.

El menú estarà compost per:

1er plat
Amanida negra

2on plat
Fideua

(Vi negre per acompanyar)

Postres
Mousse gelada de xocolata negra

i

cafè

Properament, anunciarem què cal fer per a reservar taules.

Dia: 13 de juny
Hora: a les 20.30 hores
Lloc: Restaurant Sotavent (Club Natació Badalona)

Itinerari Literari

2008-04-14T20:26:00.009+02:00

El dissabte 3 de maig, organitzem un Itinerai Literari per a diferents llibreries de Badalona on a cada una es parlarà de les novetats editorials d'enguany de diferents estils literaris.

L'itinerari començarà a les 11.00 hores a la libreria Saltamartí Llibres, al carrer del Canonge Baranera. Continuarà per la botiga d'Intermón Oxfam, al carrer de Sant Miquel i acabarà a la llibreria Al Vent, del carrer de Sant Joaquim.

Dia: 3 de maig
Hora: a partir de les 11.00 hores
Lloc: ens trobarem a la llibreria Saltamartí Llibres

Itinerari:

Saltamartí Llibres- Novel·la negra
Intermón Oxfam - La literatura solidària
Llibreria Al Vent - Novel·la fantàstica

Herois en un món global

2008-04-14T19:44:00.009+02:00

El proper dijous, 24 d'abril, organitzem una taula rodona al Centre Cívic de la Torre Mena a Llefià amb el títol: Herois en un món Global. Aquesta taula rodona comptarà amb la participació de:

Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau

Abdelkrim Latif (Associació Amics)

Janeth Boga (Equatoriana)

Ali Zulifcar (Nida-E-Pakistan: La veu de Pakistan)

Africa Garcia (La Mussara)

Salvador Colomé (Bateneu)

Moderarà: Paco Obon

L'acte es mourà dintre de les següents qüestions:

La Globalització i la circulació de persones.

La llibertat individual; qui són elsque sirculen?

El desafiament col·lectiu; quines són les pors dels qui reben?

A la recerca d'un equilibri

Dia: 24 de maig de 2008
Hora: 19.00 hores
Lloc: Centre Cívic de la Torre Mena - Llefià

Què és Bateneu?

2008-04-14T17:48:00.012+02:00

Bateneu és una entitat cultural oberta a tothom formada, inicialment, per un grup de veïns i veïnes de Badalona, plurals i progresistes, amb l’objectiu de propagar i fomentar el diàleg social mitjançant l'organització d’activitats culturals i de lleure.

L’entitat considera que és possible omplir el buit cultural existent a la ciutat tot portant a terme actuacions que incideixin en l’àmbit cultural, vivencial i lúdic sense deixar de banda l’àmbit social i polític, al marge de l'oferta institucional existent.

Per dónar a conèixer les nostres idees i fer difussió dels actes organitzats aprofitarem les possibilitats d’Internet com a eina d’informació i contrainformació, seu virtual del nostre ateneu en espera de disposar d’un espai físic que ens permeti diversificar encare més l’oferta.