Farewell, my lovely (Adiós, muñeca)

El proper dijous, 17 de juliol, i dindre del Cicle de Cinema Negre-Policíac que organitzem conjuntament amb la Mussara i el Col·lectiu Cinèfil Manderlay, es projectarà la pel·lícula "Adiós, muñeca". Aquesta pel·lícula serà la segona projecció d' aquest cicle de cinema a la fresca que es duu a terme els mesos de juliol, agost i setembre al Barri del Sant Crist de la nostra ciutat i concretament al carrer de Sant Joan de la Creu cantonada amb el carrer de l'Abad Escarré. La projecció serà a partir de les 22 hores i l'entrada serà lliure.


Farewell, my lovely (Adiós Muñeca)

La dècada 1960-1970, està considerada pels especialistes en Cinema Negra i Policíac, una etapa de transició entre els 1940-1950 (Cinema Negre Clàssic) i els anys 1970 i posteriors. No obstant en els tres períodes apareixen, entre d’altre qüestions, tot un seguit d’elements que configuren aspectes comuns a considerar.

Així, els subgèneres sempre hi són presents: El Gangsterisme, els temes de presons, el Documentalisme (aspecte aquest en retrocés), la “moda retro”, el tema dels Vigilants (apareix en els anys 70), la Blaxploitation, en els anys 1990...

D’altra banda, el substrat social, diferent en cada cas; però que genera inquietud, pors, violència, desencant, nihilisme i sovint propostes feixistes en els creadors en aquest cas en el cinema, afecten per igual al conjunt de la societat; hi és present sempre.

Si en els anys 40, el crac de Wall Street, la Gran Depressió i en plena Guerra Mundial, ho marca tot a la vida de les persones, també succeeix en els anys 1970 i posteriors. L’assassinat dels germans Kennedy, de Martyn Luther King, de Malcom X i d’altres, també generen frustració i pors socials d’un món en descomposició de la pròpia societat. D’altra banda a Europa s’acabava l’impuls del Maig del 68.

La pel·lícula que fem avui, que forma part de la denominada”moda retro”, va servir, com serveix avui (més de tres dècades després), com un exercici de recreació plàstica, no molt diferent, encara que l’ancoratge en els films del Clàssic Negre, es prou dificultós. Així als responsables de la pel·lícula els hi va estar molt difícil donar al film la prosa de Chandler (imaginativa, cínica i fins i tot poètica). El fil producte del desencant que viu el gènere en els anys 70, en que quantitat d’obres intentaran reconstruir els escenaris dels 40, intentant injectar una entitat pròpia d’una realitat construïda amb retalls del passat, impregnant una forçada corrent nostàlgica amb un evident aparadorisme en reproduir aquells anys 40.

En “Adios Muñeca” Philip Marlowe,un dur i honest detectiu privat que fa el seu treball en l’entorn més brutal i sòrdid de la idíl·lica Califòrnia, rep un nou cas: ha de trobar a la noia d’un “maton”acabat de sortir de la presó. Encara que creu que l’encàrrec és de poca volada, les coses es compliquen quan la jove decideix casar-se amb un ancià carregat de milions. Morts violentes i policies corruptes dels Àngels es trovaran en el seu camí…

FITXA TÈCNICA

Títol original:
Farewell my lovely

País:
USA

Any:
1975

Durada:
97 minuts

Director:
Dick Richards

Guió:
David Zelag Goodman

Novel·la:
Raymond Chandler

Música:
David Shire

Fotografia:
John A. Alonzo

Repartiment:
Robert Mitchum, Charlotte Rampling, Silvia Miles, John Ireland, Harry Dean Stanton, Jack O'Halloran, Anthony Zerbe, Sylvester Stallone, Joe Spinell, John O'Leary, Walter McGuinn

Productora:
ITC

Gènere:
intriga-policíac