Serpico

El proper dijous, 7 d'agost, i dindre del Cicle de Cinema Negre-Policíac que organitzem conjuntament amb la Mussara i el Col·lectiu Cinèfil Manderlay, es projectarà la pel·lícula Serpico. Aquesta pel·lícula serà la quarta projecció d' aquest cicle de cinema a la fresca que es duu a terme els mesos de juliol, agost i setembre al Barri del Sant Crist de la nostra ciutat i concretament al carrer de Sant Joan de la Creu cantonada amb el carrer de l'Abad Escarré. La projecció serà a partir de les 22 hores i l'entrada serà lliure.


SERPICO

El cinema Negre-Policíac dels anys 70 ve també emmarcat per l’ambient de crispació existent durant la guerra freda a nivell internacional amb un gran rerefons moral que posa de manifest la por de tota una societat, en aquest cas l'americana, que poc a poc escapa del control de les autoritats i en el que la societat es troba en una situació claustrofòbica, paranoica i nihilista i que ho viu com una jugada tràgica del destí.

En general, el que es ve denominant “thriller”, amb una narrativa forta, amb situacions ben dissenyades i entrecreuades entre si, el paper fonamental de l’acció lligada a un estil adult, seriós, de contar una historia, d’esposar una visió del món rigorosa, discutible de vegades però allunyada d'edulcorants políticament correctes. De fet el cinema dels 70, destaca per una visió sòrdida, violenta, cruel i poc convencional d’un món en descomposició.

Podem constatar també com el “glamour” i el tenebrós blanc i negre del millor cinema negre, desapareixien en benefici dels colors forts i les games terroses, la violència explosiva, el zoom i el enquadrament, expressions crues d’una manera d’entendre el cinema, força turbulent, sobre tot des de la perspectiva del cinema majoritàriament asèptic i insípid que es practica avui a tot el món no deixa de resultar sorprenent i estimulant.

Pel que fa a la pel·lícula d’avui SERPiCO, de Sydney Lumet, 1973, emmarcada en el tipus de thriller que venim definint, és un acte d’acusació contra la corrupció policial i en aquest sentit cinema negre. SERPICO ve a ser el típic “detectiu” del negre clàssic, és un “diferent”, és un individualista, pren lliçons d’espanyol, llegeix llibres, va al teatre, beu te en lloc de whisky… fins i tot sembla estimar més als animals que a les persones.

SERPICO és a més un veritable representant de la comunitat Italiana als EE.UU.

La pel·lícula té un to discursiu (dos mítings obren i tanquen simètricament el film) i podrem observar també les músiques “Italianitzants” de Theodorakis, entre d’altres elements de la pel·lícula…

FITXA ARTÍSTICA

Al Pacino, Johin Randolph, Jack Kehoe, Tony Roberts, Biff McGuire, Cornelia Sharpe, Barbara Eda-Young, John Medici, Allan Rich, Ed Grover

FITXA TÈCNICA

Títol original: Serpico

Any: 1973

Durada: 130'

País: USA

Director: Sidney Lumet

Guió: Waldo Salt & Norman Wexler

Novel·la: Peter Maas

Música: Mikis Theodorakis

Fotografia: Arthur J. Ornitz

Productora: Paramount Pictures presents a Dino de Laurentiis production