Estat actual de l'illaTot i pensar que el debat creat sobre quin nom ha de tenir “l'Espai Fradera” (atenció que aquest també podria ser un possible nom) és un fals debat, BATeneu també entrarà en aquest discurs.
Òbviament el debat principal i més important, hauria de recaure sobre la utilitat d’aquest espai: quin tipus d'espai volem?, com s'articula amb el seu entorn en el conjunt de la ciutat i més enllà en l’Àrea Metropolitana com a ciutat metropolitana que som?
Dir ja d'entrada que aquest discurs de ciutat ens portarà, lògicament a la proposta que fem. Entenem que el possible nom, no pot ser una superposició independentment del disseny de l'espai, sinó tot el contrari, disseny i nom han de tenir una correspondència lògica, és a dir un tot homogeni.
Perquè Badalona no té espais centrals, no té “pulmons” que respirin i que facin respirar a les persones; un espai com aquest no és pot malmetre, i ha de considerar la situació urbanística actual, però sobretot la futura. A d'ésser un espai elàstic, viu i dinàmic que permeti anar adaptant-se a tots els moviments urbanístics i circulatoris que es produiran en el transcurs del temps.
És per això que abans d'entrar en la proposta de nom, volem fer alguns suggeriments.
Més enllà de la definició de ciutat compacta i mediterrània, amb la que estem d'acord, hauríem de partir de la Badalona que ja tenim, i com a objectiu la que ve i com la volem, perquè les ciutats també es dissenyen per “parcel·les”, simplement es tracta de tenir clar l'horitzó.
Badalona és una ciutat metropolitana, però estem potenciant realment la cultura urbana? Per què no aprofitar, també, aquest espai pensant que la ciutat que tenim avui es també producte de la seva història, de la més llunyana i de la més propera? Espai i nom haurien de recollir les transformacions socials que ha experimentat Badalona en les últimes dècades.
Necessitem un espai que no generi desigualtats ni dispersió, ni internament ni vers la ciutat, és a dir un espai social i integrador, que potenciï la personalització de les relacions socials, que incideixi sobre l’ús públic de l'espai urbà, trencant les privatitzacions individuals de grups, de qualsevol grup.
Un espai que potenciï les relacions, la convivència i el lleure, i que tingui un aire furiosament popular i mediterrani, com si Badalona estigués ja vivint realment cara al mar.
Els espais urbans son un bé escàs que no es poden malbaratar, però també som conscients que cal combinar espai públic amb privat, però el públic ha de ser brutalment hegemònic.
Cal dissenyar també per transformar la ciutat responent a les noves maneres de viure que es van obrint pas poc a poc.
Cal pensar l’espai en funció de la ciutat i dels ciutadans, sense oblidar que part de la formació dels infants es fa al carrer, cal en definitiva, un espai de transformació urbana.
Davant de la inflació de propostes de noms apareguts per a posar-li nom a l’Illa formada pels carrers; Anselm Clavé, Martí Pujol, De la Creu i Santa Bàrbara; BATeneu, (Ateneu de Badalona) també vol dir la seva.
Les propostes de les que tenim notícia són; Pompeu Fabra, apareguda en un manifest signat per personalitats i entitats de dintre i fora ciutat(?¿). BATeneu opinem que cada vegada més les ciutats s’assemblen, són més homogènies i més impersonals, molts i molts indrets arreu del país ja recullen el nom del nostre insigne lingüista. A més a més a Badalona ja li hem assignat un IES.
En general les ciutats, també la nostra, viuen abstretes, tancades en sí mateixes i nosaltres pensem que el nostre lingüista -que ho és de tot el país- requereix quelcom més que un espai tancat en una ciutat. És per això que la nostra proposta estaria en donar el nom de Pompeu Fabra al Corredor o Passeig Marítim que abasta ciutats i viles al llarg del Litoral Mediterrani donant la seva projecció cultural, més enllà de Badalona, més d’acord amb el que el mestre Pompeu mereix.
Pel que fa a la proposta de Plaça de Catalunya, serveix el mateix argument anterior “les ciutats cada vegada s’assemblen més”, és poc original i repetitiu al llarg del país.
Respecte la proposta d’Alcalde Xifrè... bé està recuperar memòria històrica, de la que tan mancada està la ciutat, però per què no el primer alcalde de la democràcia, el Sr. Màrius Diaz? o bé, de tots els ciutadans i ciutadanes anònims i anònimes que varen donar la vida en defensa dels valors republicans?
BATeneu vol fer també la seva aportació, considerant que una de les propostes que han aparegut és la d’Illa de la Cultura i que nosaltres entenem que el terme és o bé ambigu, o bé limitat; l'hem donat una volta més i volem proposar com a nom, L’ILLA DELS COLORS, ja que entenem que és el més apropiat en aquest moment històric que estem vivint.
Per què?
Doncs perquè Badalona és una ciutat que l’han fet totes les persones que han viscut i treballat en ella. Que aquestes persones han estat diverses, ja des dels Íbers, passant per Romans, Andalusos, Extremenys, Gallecs Aragonesos…fins a les persones vingudes d’altres terres llunyanes, d’Àsia, Amèrica, Àfrica i que han escollit la nostra ciutat per a viure. Persones que han participat i participen en l’enriquiment sociocultural col·lectiu de la ciutat. Evidentment que la nostra ciutat té la seva història, i que cal conservar-la, però també és cert que aquesta història ha estat construïda i es va construint diàriament per aquestes persones anònimes. En altres paraules, les ciutats, les seves cultures són dinàmiques.
Ara tenim l’ocasió de fer un homenatge al conjunt d’aquesta ciutadania, i és el moment també que Badalona trenqui el tòpic típic del centre i la perifèria. I cal recordar aquí que aquest “pulmó ciutadà ho és de tota la ciutat! És el moment que tota la ciutadania es trobi inclosa en la seva ciutat. Es tan senzill com que l’Illa que es diu que serà emblemàtica i un centre referent de la ciutat, que encara s’està construint, tingui el nom de l'ILLA DELS COLORS.
El nom de colors és una forma viva i moderna de transmetre el respecte cap els nou vinguts i cap a nosaltres mateixos. Fem una plaça viva i participativa, mirant enfora, més enllà de Badalona i no ens quedem una vegada més tancats en nosaltres mateixos.
Amb el nom de l'ILLA DELS COLORS reconeixem les diferents cultures que han passat per Badalona, totes les cultures que hi viuen i totes les que viuran. Reconeixem també com la suma de diferents cultures dóna com a resultat una cultura sòlida, rica i plural. En definitiva, hem d’aconseguir que el centre de Badalona sigui un espai de totes i de tots i que tothom se’l senti seu.
Per tal que tota la ciutat es faci seu aquest espai, demanem que es convoqui un referèndum popular perquè el nom sigui referendat per la ciutadania. I, mireu si som atrevits, que també voldríem que la proposta última de la possible maqueta a fer, per la realització del espai fos una definició ciutadana, a l’estil da l’antiga Grècia amb les seves Paradigmates, és a dir maquetes. Ja va sent hora que la ciutadania de Badalona, sense exclusions, sigui protagonista de la historia de la ciutat.
També demanem que el nostre Ajuntament no cedeixi davant cap grup de pressió, ja sigui cultural, polític o bé econòmic.
Les administracions municipals s’han de creure que governaran millor amb la par- ticipació ciutadana. Creiem a més a més, que un referèndum popular ajudarà a la regeneració de la política i dels polítics, que tanta falta ens fa.
