EL SENYOR FALCÓ, ELS REFERÈDUMS I ALTRES QÜESTIONS

En el TOT BADALONA, NP 1363, apareix una informació on es diu que: “Falcó (CiU) no creu encertat un referèndum per triar el nom de L’Illa Central”. Hem entrat en el seu blog, i com es fa referència a la petició de referèndum i a la importància del tipus d’espai a dissenyar, que nosaltres plantejàvem en el MANIFEST PER L’ILLA DELS COLORS, signat per La Mussara, La Rutllana i BATeneu, volem manifestar el següent:
El Sr. Falcó ens adjudica nom a les tres associacions com “l’esquerra ideològica de la ciutat”, definició que gratuïtament s’inventa i que no sabem a què respon. Serà per què “l’esquerra ideològica” sempre pensa en ELS COLORS DE LA VIDA i la dreta SEMPRE VA DE GRIS?

Estem d’acord amb el Sr. Falcó, ho diem precisament nosaltres en el MANIFEST DE L´ILLA DELS COLORS, que el debat sobre el nom a donar a l’Illa Fradera, es un cert fals debat i que l’important és, quin tipus d’espai, per què i per a qui. Diem també que l’espai “…no generi desigualtats ni dispersió, ni internament ni vers la ciutat, és a dir un espai social i integrador que potencií la personalització de les relacions socials, que incideixi sobre l’ús públic de l’espai urbà, trencant les privatitzacions individuals,de grup, de qualsevol grup. Un espai que potencií les relacions la convivència i el lleure i que tingui un aire furiosament mediterrani” sense oblidar tampoc que part de l’educació dels infants es fa al carrer.
Aquestes són part de les suggerències que plantegem per aquest espai ciutadà en el MANIFEST.

No obstant, el Sr. Falcó, en el seu blog parla de “metres de sostre” (quina “perra” amb el totxo) i nosaltres d’espai públic i urbà. Entenent també que els equipaments, són bàsics, però no estem parlant del mateix Sr. Falcó.
Per cert, defineixin ja els equipaments, no sigui que els hi passi com amb el nom de l’ Illa i hagin d’anar una vegada més a remolc de la vida associativa de la ciutat i acabem tots dient que “és difícil el consens”
Ens preocupa, pel lloc que ocupa el Sr. Falcó en l’Administració Municipal, la certa “desautorització” que pretén fer dels referèndums, quan diu que “en un referèndum sempre hi han perdedors”, bé i també en unes eleccions, o no?! Però és que el Sr. Falcó, i nosaltres i tanta gent em participat en altres referèndums, al llarg dels temps, la Constitució, l’Otan, l’Estatut…

A Sant Adrià Del Besós ja es va fer un referèndum sobre les xemeneies, Barcelona farà també una consulta popular amb un tema tan important com és la Diagonal. A Montbau, barri de Barcelona, hi ha una experiència de participació deliciosa on veïns i veïnes han participat molt activament en el disseny del Pla de Montbau. Clar que Sant Adrià, a Barcelona, i a Montbau (districte d’Horta Guinardó) estan governats per l’esquerra, mentre que a Badalona governa una barreja estranya, que no és d’esquerres, que no és socio-vergència pura, que no és...

I ja per acabar, diu el Sr. Falcó que “l’amoïna que no arribem al consens”. Està en les seves mans establir els mecanismes per a arribar a acords Sr. Falcó, nosaltres si que hi creiem en el consens, perquè ens creiem Badalona, i perquè creiem en la DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA.


La Mussara BATeneu

Badalona, 5 de març del 2009

Les prioritats culturals que ha de tenir Badalona

Ara fa dos anys, Òmnium va iniciar un procés participatiu obert als socis de l’entitat i a la ciutadania en general per tal de fixar quines eren les prioritats culturals que havia de tenir Badalona en els propers quatre anys, termini que coincidia amb la legislatura política que tot just llavors s’havia d’encetar (2007-2011). El diagnòstic de la situació cultural a Badalona que va sortir d’aquelles trobades no era massa optimista per la qual cosa les propostes, bo i sent realistes, van ser ambicioses i urgents.

Fruit d’aquell treball, Òmnium va elaborar el ‘Document de prioritats culturals’ en què s’establien aquelles qüestions que es consideraven essencials per a la bona salut cultural de Badalona. Aquest document es va presentar en un acte públic el mes de maig de 2007 i, posteriorment, es va lliurar a les diferents formacions polítiques de la ciutat. Aquell mateix dia es va prendre el compromís de revisar anualment l’evolució de la gestió cultural a Badalona. Per aquest motiu el mes de novembre de 2008 es va tornar a fer un acte públic (en què es va convidar persones i entitats vinculades a la vida cultural badalonina) amb voluntat de repassar l’estat de la qüestió pel què fa a les propostes culturals formulades i per seguir exposant i compartint amb altres entitats de la ciutat, com BATeneu, les idees del document. Malauradament, el diagnòstic fet dos anys abans no havia millorat en gairebé cap aspecte.

Davant d’aquesta realitat, Òmnium i BATeneu us convoquem a una jornada de debat i treball entre entitats, agents culturals i persones de la cultura de la ciutat amb el propòsit de teixir xarxa i complicitats; de seguir treballant per una gestió participativa de la cultura; i, en definitiva, de debatre, amb el màxim d’agents culturals possibles, quines són les prioritats culturals que ha de tenir Badalona, tot aprofitant l’avinentesa de la capitalitat cultural de Badalona al 2010.

La trobada serà el proper dissabte 28 de febrer de 10 a 14 hores a la nova seu d’Òmnium Cultural (C/ de la Costa 13, 1r, Dalt la Vila).

Tot i que el debat serà obert, per tal d’optimitzar el temps de treball es proposen d’entrada alguns temes clau:

• quines són les prioritats culturals per a Badalona?

• Quines estratègies es podrien establir per tal que la societat civil pogués participar activament i efectiva en la gestió cultural?

• Quins mecanismes caldria fixar per facilitar la interrelació entre tots els agents culturals de Badalona

• Com caldria abordar des de la societat civil la capitalitat cultural del 2010?

En tot cas, restem oberts a rebre qualsevol altra idea pel debat que ens podeu fer arribar a l’adreça de correu badalona@omnium.cat. També us agrairíem que ens confirméssiu l’assitència a la trobada enviant un mail a la mateixa adreça indicada.

Tres entitats badalonines, entre elles BATeneu, volen que l'Illa Central s'anomeni Illa dels Colors

Notícia apareguda el dimecres, 11 de febrer, al diari El Punt, edició del Barcelonès Nord

"Tres entitats badalonines encapçalades per BATeneu proposen obrir un debat ciutadà al voltant de l'espai de l'Illa Central que vagi més enllà de la definició del nom. Per aquest motiu, ahir van presetar un manifest en què exigeixen que la definició de l'espai verd s'obri a la participació ciutadana. El mateix document proposa que el solar on esconstrueix la nova estació de la línea 2 del metro porti el nom de l'Illa dels Colors, una denominació que, segons el president de la Mussara, Víctor Rojo, "vol ser un homenatge a tota la gent de procedències diverses que al llarg de la història ha anat forjant Badalona". El manifest no fa cap proposta detallada sobre el contingut de l'espai però sí que incideix en la necessitat que sigui "integrador i que potenciï la conviència". Els representants de les tres entitats que signen el manifest, BATeneu, la Mussara i la Rotllana- creuen que encara està oberta la possibilitat que diferents col·lectius ciutadans puguin incidir en el disseny de l'espai, tot i que ja s'han presentat els projectes que diferents arquitectes han fet per donar forma a l'Illa Central. "L'Ajuntament no ha donat cap criteri als arquitectes i per això creiem que també tenim dret a dir-hi la nostra i que ens escoltin", assegura Paco Obon, president de BATeneu, que hi afegeix que els agradaria que la nova plaça fos tova, amb arbrat i bancs, i que l'espai dedicat a equipaments no es mengi molt espai lliure".

L'objectiu dels impulsors del manifest, enviat a l'alcalde i als grups municipals de l'Ajuntament, és fer un referèndum ciutadà per decidir el futur de l'Illa Central."

Moment de la presentació del manifest, dimars 10 de febrer.

Acte-Debat

Manifest per a l'Illa dels Colors

Estat actual de l'illa

Tot i pensar que el debat creat sobre quin nom ha de tenir “l'Espai Fradera” (atenció que aquest també podria ser un possible nom) és un fals debat, BATeneu també entrarà en aquest discurs.

Òbviament el debat principal i més important, hauria de recaure sobre la utilitat d’aquest espai: quin tipus d'espai volem?, com s'articula amb el seu entorn en el conjunt de la ciutat i més enllà en l’Àrea Metropolitana com a ciutat metropolitana que som?

Dir ja d'entrada que aquest discurs de ciutat ens portarà, lògicament a la proposta que fem. Entenem que el possible nom, no pot ser una superposició independentment del disseny de l'espai, sinó tot el contrari, disseny i nom han de tenir una correspondència lògica, és a dir un tot homogeni.

Perquè Badalona no té espais centrals, no té “pulmons” que respirin i que facin respirar a les persones; un espai com aquest no és pot malmetre, i ha de considerar la situació urbanística actual, però sobretot la futura. A d'ésser un espai elàstic, viu i dinàmic que permeti anar adaptant-se a tots els moviments urbanístics i circulatoris que es produiran en el transcurs del temps.

És per això que abans d'entrar en la proposta de nom, volem fer alguns suggeriments.

Més enllà de la definició de ciutat compacta i mediterrània, amb la que estem d'acord, hauríem de partir de la Badalona que ja tenim, i com a objectiu la que ve i com la volem, perquè les ciutats també es dissenyen per “parcel·les”, simplement es tracta de tenir clar l'horitzó.

Badalona és una ciutat metropolitana, però estem potenciant realment la cultura urbana? Per què no aprofitar, també, aquest espai pensant que la ciutat que tenim avui es també producte de la seva història, de la més llunyana i de la més propera? Espai i nom haurien de recollir les transformacions socials que ha experimentat Badalona en les últimes dècades.

Necessitem un espai que no generi desigualtats ni dispersió, ni internament ni vers la ciutat, és a dir un espai social i integrador, que potenciï la personalització de les relacions socials, que incideixi sobre l’ús públic de l'espai urbà, trencant les privatitzacions individuals de grups, de qualsevol grup.

Un espai que potenciï les relacions, la convivència i el lleure, i que tingui un aire furiosament popular i mediterrani, com si Badalona estigués ja vivint realment cara al mar.

Els espais urbans son un bé escàs que no es poden malbaratar, però també som conscients que cal combinar espai públic amb privat, però el públic ha de ser brutalment hegemònic.

Cal dissenyar també per transformar la ciutat responent a les noves maneres de viure que es van obrint pas poc a poc.

Cal pensar l’espai en funció de la ciutat i dels ciutadans, sense oblidar que part de la formació dels infants es fa al carrer, cal en definitiva, un espai de transformació urbana.

Davant de la inflació de propostes de noms apareguts per a posar-li nom a l’Illa formada pels carrers; Anselm Clavé, Martí Pujol, De la Creu i Santa Bàrbara; BATeneu, (Ateneu de Badalona) també vol dir la seva.

Les propostes de les que tenim notícia són; Pompeu Fabra, apareguda en un manifest signat per personalitats i entitats de dintre i fora ciutat(?¿). BATeneu opinem que cada vegada més les ciutats s’assemblen, són més homogènies i més impersonals, molts i molts indrets arreu del país ja recullen el nom del nostre insigne lingüista. A més a més a Badalona ja li hem assignat un IES.

En general les ciutats, també la nostra, viuen abstretes, tancades en sí mateixes i nosaltres pensem que el nostre lingüista -que ho és de tot el país- requereix quelcom més que un espai tancat en una ciutat. És per això que la nostra proposta estaria en donar el nom de Pompeu Fabra al Corredor o Passeig Marítim que abasta ciutats i viles al llarg del Litoral Mediterrani donant la seva projecció cultural, més enllà de Badalona, més d’acord amb el que el mestre Pompeu mereix.

Pel que fa a la proposta de Plaça de Catalunya, serveix el mateix argument anterior “les ciutats cada vegada s’assemblen més”, és poc original i repetitiu al llarg del país.

Respecte la proposta d’Alcalde Xifrè... bé està recuperar memòria històrica, de la que tan mancada està la ciutat, però per què no el primer alcalde de la democràcia, el Sr. Màrius Diaz? o bé, de tots els ciutadans i ciutadanes anònims i anònimes que varen donar la vida en defensa dels valors republicans?

BATeneu vol fer també la seva aportació, considerant que una de les propostes que han aparegut és la d’Illa de la Cultura i que nosaltres entenem que el terme és o bé ambigu, o bé limitat; l'hem donat una volta més i volem proposar com a nom, L’ILLA DELS COLORS, ja que entenem que és el més apropiat en aquest moment històric que estem vivint.

Per què?

Doncs perquè Badalona és una ciutat que l’han fet totes les persones que han viscut i treballat en ella. Que aquestes persones han estat diverses, ja des dels Íbers, passant per Romans, Andalusos, Extremenys, Gallecs Aragonesos…fins a les persones vingudes d’altres terres llunyanes, d’Àsia, Amèrica, Àfrica i que han escollit la nostra ciutat per a viure. Persones que han participat i participen en l’enriquiment sociocultural col·lectiu de la ciutat. Evidentment que la nostra ciutat té la seva història, i que cal conservar-la, però també és cert que aquesta història ha estat construïda i es va construint diàriament per aquestes persones anònimes. En altres paraules, les ciutats, les seves cultures són dinàmiques.

Ara tenim l’ocasió de fer un homenatge al conjunt d’aquesta ciutadania, i és el moment també que Badalona trenqui el tòpic típic del centre i la perifèria. I cal recordar aquí que aquest “pulmó ciutadà ho és de tota la ciutat! És el moment que tota la ciutadania es trobi inclosa en la seva ciutat. Es tan senzill com que l’Illa que es diu que serà emblemàtica i un centre referent de la ciutat, que encara s’està construint, tingui el nom de l'ILLA DELS COLORS.

El nom de colors és una forma viva i moderna de transmetre el respecte cap els nou vinguts i cap a nosaltres mateixos. Fem una plaça viva i participativa, mirant enfora, més enllà de Badalona i no ens quedem una vegada més tancats en nosaltres mateixos.

Amb el nom de l'ILLA DELS COLORS reconeixem les diferents cultures que han passat per Badalona, totes les cultures que hi viuen i totes les que viuran. Reconeixem també com la suma de diferents cultures dóna com a resultat una cultura sòlida, rica i plural. En definitiva, hem d’aconseguir que el centre de Badalona sigui un espai de totes i de tots i que tothom se’l senti seu.

Per tal que tota la ciutat es faci seu aquest espai, demanem que es convoqui un referèndum popular perquè el nom sigui referendat per la ciutadania. I, mireu si som atrevits, que també voldríem que la proposta última de la possible maqueta a fer, per la realització del espai fos una definició ciutadana, a l’estil da l’antiga Grècia amb les seves Paradigmates, és a dir maquetes. Ja va sent hora que la ciutadania de Badalona, sense exclusions, sigui protagonista de la historia de la ciutat.

També demanem que el nostre Ajuntament no cedeixi davant cap grup de pressió, ja sigui cultural, polític o bé econòmic.

Les administracions municipals s’han de creure que governaran millor amb la par- ticipació ciutadana. Creiem a més a més, que un referèndum popular ajudarà a la regeneració de la política i dels polítics, que tanta falta ens fa.

Visca la CCC de Badalona

--Badalona ha estat triada, per unanimitat del jurat, Capital de la Cultura Catalana 2010. És la primera vegada que una ciutat metropolitana ha estat nominada. Cal doncs, celebrar l’esdeveniment amb el cava corresponen. Estem en el bon camí, i cal aprofitar-ho a fons.

Avui, l’hegemonia cultural en el seu sentit més ampli, està en mans de la dreta social, per tant, ens cal subvertir la cultura. Com deia fa uns dies un intel·lectual de dretes de casa nostra, “ Tota gran ciutat és una lluita pel poder” això cal no oblidar-ho. Hem d’aprofitar a fons l’oportunitat que suposa un esdeveniment d’aquest tipus per a fer un gran projecte cultural de ciutat, més enllà del 2010, impulsant Badalona com un centre de creació i producció cultural permanent.

Cal començar a treballar desde ja, defugint de polítiques d’aparador i centrant-nos en la cultura de la nostra ciutat, que és metropolitana. Perquè la cultura és viva, dinàmica i es transforma diàriament, necessitem espais per la nostra cultura d’arrels, però també cal potenciar a fons la nostra cultura urbana, una cultura que ha d’ésser integradora i sense exclusions. Avui, les ciutadanes i ciutadans de Badalona ho són de Catalunya i per tant són ja cultura catalana, cosa que ha de quedar palès, de forma clara i definitiva en anàlisis, debats, propostes i projectes.

Per quan l’anàlisi del model actual de la política cultural de Badalona? Hem de començar a treballar sense esperar ni tan sols al 2009. S’ha de fer florir tota la creativitat artística i cultural de la ciutat, potenciar l’autoorganització d’entitats i grups, i entrar a fons en la cultura de la participació, caminant cap a una estructura consolidada d’equipaments culturals. En mig any hauríem de tenir un mapa cultural d’equipaments; estat actual i necessitats i propostes a mig i a llarg termini. Aquí les administracions haurien de jugar un gran paper; sense pors, sense cap ànim de control, ni dirigisme ni intervencionisme de cap tipus, cal ser valents.

Cal fer polítiques i propostes audaces, anàlisis i reflexions. Ens calen taules rodones, conferències, debats, xerrades... Hem d’esbrinar què és la cultura, la cultura catalana, la cultura tradicional i la popular, la cultura urbana. En definitiva proposem un gran debat més enllà de “popes”, especialistes i tècnics en general.

Això vol dir, dirigir-nos, no només als “qui fan cultura” , sinó també al conjunt de la societat civil, editant llibres, opuscles, còmics i portar-ho a tota la societat; escoles, instituts, entitats veïnals, culturals, esportives, al món de les arts... i a tot allò que es mou i belluga. S’ha de crear el principal nexe comú entre persones i col·lectius que actualment formen part de la cultura de la ciutat, creant complicitats i espais nous.

En definitiva, treballar per una cultura de base permanent, creant estudis, tallers, locals d’assaig, tallers de teatre infantil, llocs de trobada als districtes de músics i artistes, ajudes als artesans, fent aflorar i organitzar tota la creativitat existent a la ciutat.

Volem acabar aquest escrit, fent ja, una primera proposta; “Un Gran Festival de les Nacions”, de forma permanent, representativa de totes aquelles persones que conviuen ja a casa nostra. I proposem fer-ho, ve a la platja, ve a La Plana.

Paco Obon (President de BATeneu

La recuperació de les ciutats

BATeneu (Ateneu de Badalona) organitzem una conferècia debat amb el títol "la recuperació de les ciutats" que tindrà lloc el proper dia 25 de novembre a la sala d'actes del Museu Municipal de Badalona, a les 19.30 hores.

L'acte estarà presentat i moderat per Paco Obón (President de BATeneu (Ateneu de Badalona) i comptarà amb la participació de:

Manuel Herce

(Dr. Enginyer de Camins i professor de la UOC)

Ole Thorson
(Dr. Emginyer de Camins i consultor en mobilitat)

Joan Blanch
(Ex-alcalde de Badalona)

Una castanyada especial

El dissabte passat, dia 25 d'octubre, vam cel·lebrar la festa de la castanyada a la masia de can Cabanyes. Va ser una castanyada especial ja que a més de menjar les típiques menges d'aquesta diada (castanyes, moniatos, panellets i moscatell) les 80 persones que hi vam assisitir, vam poder conèixer la manera que ténen altres països de cel·lebrar el cult a la mort.

Persones d'altres països van explicar els seus costums i ens van explicar contes que van passant de pares a fills. Contes afganesos, paquistanesos, xinesos, equatorians, marroquins, catalans... ens van fer passar una vetllada agradable i molt càlida.

Aquesta activitat estava organitzada per BATeneu (Ateneu de Badalona) amb la col·laboració de les entitats badalonines La Mussara, AMICS i l'Espai Juvenil de Converses Interculturals i amb el recolçament del Corre Llèngua.

Algunes fotos de la vetllada:

Contes del món a la vora del foc

El proper dissabte, 25 d'octubre, a partir de les 19.00 hores i a la Masia de Can Cabanyes, organitzem una festa per a cel·lebrar la castanyada d'una manera amena i divertida.

A part de poder gaudir d'unes bones castanyes i moniatos a la brasa, escoltarem contes per a totes les edats de diferents parts del món: Rússia, Romania, Xina, Equador, Hondures, Colombia, Paquistà, Magreb, Afganistan, Països Catalans...

Comptarem amb la partidipació de les entitats badalonines: La Mussara, AMICS i Espai Jove de Converses Interculturals.

Serpico

El proper dijous, 7 d'agost, i dindre del Cicle de Cinema Negre-Policíac que organitzem conjuntament amb la Mussara i el Col·lectiu Cinèfil Manderlay, es projectarà la pel·lícula Serpico. Aquesta pel·lícula serà la quarta projecció d' aquest cicle de cinema a la fresca que es duu a terme els mesos de juliol, agost i setembre al Barri del Sant Crist de la nostra ciutat i concretament al carrer de Sant Joan de la Creu cantonada amb el carrer de l'Abad Escarré. La projecció serà a partir de les 22 hores i l'entrada serà lliure.


SERPICO

El cinema Negre-Policíac dels anys 70 ve també emmarcat per l’ambient de crispació existent durant la guerra freda a nivell internacional amb un gran rerefons moral que posa de manifest la por de tota una societat, en aquest cas l'americana, que poc a poc escapa del control de les autoritats i en el que la societat es troba en una situació claustrofòbica, paranoica i nihilista i que ho viu com una jugada tràgica del destí.

En general, el que es ve denominant “thriller”, amb una narrativa forta, amb situacions ben dissenyades i entrecreuades entre si, el paper fonamental de l’acció lligada a un estil adult, seriós, de contar una historia, d’esposar una visió del món rigorosa, discutible de vegades però allunyada d'edulcorants políticament correctes. De fet el cinema dels 70, destaca per una visió sòrdida, violenta, cruel i poc convencional d’un món en descomposició.

Podem constatar també com el “glamour” i el tenebrós blanc i negre del millor cinema negre, desapareixien en benefici dels colors forts i les games terroses, la violència explosiva, el zoom i el enquadrament, expressions crues d’una manera d’entendre el cinema, força turbulent, sobre tot des de la perspectiva del cinema majoritàriament asèptic i insípid que es practica avui a tot el món no deixa de resultar sorprenent i estimulant.

Pel que fa a la pel·lícula d’avui SERPiCO, de Sydney Lumet, 1973, emmarcada en el tipus de thriller que venim definint, és un acte d’acusació contra la corrupció policial i en aquest sentit cinema negre. SERPICO ve a ser el típic “detectiu” del negre clàssic, és un “diferent”, és un individualista, pren lliçons d’espanyol, llegeix llibres, va al teatre, beu te en lloc de whisky… fins i tot sembla estimar més als animals que a les persones.

SERPICO és a més un veritable representant de la comunitat Italiana als EE.UU.

La pel·lícula té un to discursiu (dos mítings obren i tanquen simètricament el film) i podrem observar també les músiques “Italianitzants” de Theodorakis, entre d’altres elements de la pel·lícula…

FITXA ARTÍSTICA

Al Pacino, Johin Randolph, Jack Kehoe, Tony Roberts, Biff McGuire, Cornelia Sharpe, Barbara Eda-Young, John Medici, Allan Rich, Ed Grover

FITXA TÈCNICA

Títol original: Serpico

Any: 1973

Durada: 130'

País: USA

Director: Sidney Lumet

Guió: Waldo Salt & Norman Wexler

Novel·la: Peter Maas

Música: Mikis Theodorakis

Fotografia: Arthur J. Ornitz

Productora: Paramount Pictures presents a Dino de Laurentiis production